Les adherències poden estar associades amb infeccions del tracte urinari, humitat perineal, vulvitis i incapacitat per accedir a la uretra*, però generalment es descobreixen de forma incidental en un examen de rutina*.
El tractament de les adherències labials no està justificada en absència de símptomes perquè aquestes adherències comunament es resolen amb l’augment fisiològic d’estrògens a la pubertat*.
Quan hi ha símptomes, el tractament preferit històricament ha estat una crema a base d’estrogen aplicada sota tracció als llavis. Investigacions més recents suggereixen que la crema de betametasona pot tenir la mateixa eficàcia. La necessitat d’adhesiòlisi és baixa degut a l’eficàcia de la teràpia tòpica, però pot ser necessària tant en adherències inusualment denses com en aquelles que han requerit separació prèvia*.