Les adherències poden estar associades amb infeccions del tracte urinari, humitat perineal, vulvitis i incapacitat per accedir a la uretra, però generalment es descobreixen de forma incidental en un examen de rutina.
El tractament de les adherències labials no està justificada en absència de símptomes perquè aquestes adherències comunament es resolen amb l’augment fisiològic d’estrògens a la pubertat.
Quan hi ha símptomes, el tractament preferit històricament ha estat una crema a base d’estrogen aplicada sota tracció als llavis. Investigacions més recents suggereixen que la crema de betametasona pot tenir la mateixa eficàcia. La necessitat d’adhesiòlisi és baixa degut a l’eficàcia de la teràpia tòpica, però pot ser necessària tant en adherències inusualment denses com en aquelles que han requerit separació prèvia*.
